Molecula

Prudenci Bertrana Comte

Identity area

Type of entity

Person

Authorized form of name

Prudenci Bertrana Comte

Parallel form(s) of name

  • Aurora Bertrana Salazar

Standardized form(s) of name according to other rules

Other form(s) of name

Identifiers for corporate bodies

Description area

Dates of existence

1891-1974

History

PRUDENCI BERTRANA Comte nasqué a Tordera (Maresme) l'any 1867. El seu
naixement a aquesta localitat és un fet casual motivat per la convulsa política
espanyola de l'època, que obligà a la família a fugir dels liberals sent el pare un
propietari rural benestant fortament compromès amb la causa carlina.

Bertrana cursà el Batxillerat a Girona i deixà inacabats els estudis d'Enginyeria
Industrial, encara que sí es formà com a pintor a la Llotja de Barcelona. Serà
precisament el seu pas per la Llotja el que li permetrà de retorn a Girona a partir de
1890 exercir de pintor de dibuix i en paral·lel, desenvolupar-se també en l'art
pictòric tot retratant paisatges i difunts, exvots, rètols, etc. Fou en aquesta etapa
en que contragué matrimoni amb Neus Salazar, i fruit d'aquesta unió nasqué Aurora
Bertrana Salazar.

La vocació literària i periodística l'exercí assolida la maduresa així doncs, es destacà
com a director i publicista del diari Ciutadania, i pagà amb la presó exercir la seva
llibertat de pensament ja que fou empresonat per un dels articles que hi publicà.
Arran del seu alliberament després de la detenció l'any 1911, es traslladà
definitivament a Barcelona, on dirigí els diaris L'Esquella de la Torratxa i la
Campana de Gràcia fou professor de pintura a l'Escola del Bosch de Montjuïc.

La carrera literària de Prudenci Bertrana començà evidentment a Girona, a través
de la seva col·laboració activa en la premsa republicana de la ciutat, que gràcies a
la seva col·laboració i empenta assolí una renovació i posada al dia important,
sobretot per l'emergència del Modernisme, al qual restà adscrit. Tant a Girona com
posteriorment a Barcelona restà fortament compromès amb la literatura catalana,
no sols escrivint en la nostra llengua pròpia sinó donant impuls des de la mateixa
direcció als Jocs Forals, que en aquells moments foren un certamen literari de
referència.

Malgrat que se l'ha reconegut sobretot per la novel·la modernista Josafat (1906)
Bertrana també es renovà i s'adaptà al Noucentisme que sorgí com a resposta
intel·lectual crítica amb el Modernisme. Del corrent noucentista n'adoptà fins els
últims dies de la seva vida una actitud fermament antiintel·lectualista, motiu que el
confirmà com una persona segura de les seves conviccions i conformador de la seva
pròpia obra, que anà més enllà de la preocupació per seguir les tendències del
moment i apostà sobretot per ser en essència ell mateix.

Producció literària: Tard (1903), La lloca vídua i altres contes (1905) Josafat
(1906), Crisàlides i Nàufrags (1907), Proses bàrbares (1911), Els Herois (1920), El
meu amic Pellini i altres contes (1923), La bassa roja (1923), El desig de pecar
(1924),L'Òrgan del Diputat (1924), Jo! Memòries d'un metge filòsof (1925), Tieta
Claudina (1929) i El comiat de Teresa (1933). A destacar també la trilogia
autobiogràfica Entre la Terra i els núvols conformada per l'Hereu (1931), El vagabund (1933) i L'impenitent (1948).

Morí a Barcelona el 1941 i restà durant bona part dels anys posteriors, oblidat per la
crítica i el públic. El reconeixement públic no fou possible de nou fins el 1968 quan
es dugué a terme a Girona per subscripció popular el repartiment del premi de
novel·la que dur el seu nom i que ha serveix en l'actualitat com a plataforma a
través de la qual reivindicar el seu llegat.

AURORA BERTRANA Salazar nasqué a Girona (Gironès) l'any 1892, única dels fills
supervivents del matrimoni conformat per l'escriptor modernista Prudenci Bertrana i
Neus Salazar. Neix en el si d'una família d'orígens benestants i inquieta
intel·lectualment, motiu pel qual a la petita Aurora se li procurà una sòlida formació
humanista i musical, dos dels camps pels quals estava molt dotada.

Seguint la voluntat paterna, amb el trasllat a Barcelona es matricula a la prestigiosa
Acadèmia Arnaud i al mateix moment, segueix els cursos oficials a l'Escola
Municipal de Música de Barcelona. Ara bé, el que significà un impuls a la seva vida
seria la seva estada a Ginebra a partir de 1923. Allà es formà a l'Escola Delcroze fet
que li reportà una obertura de ment, en un ambient liberal i cosmopolita. Fins i tot
s'atreví a formar la que seria la primera banda de jazz integrada únicament per
dones. Fou també a Suïssa on conegué el qui seria el seu futur marit a partir de
1925:Denys Choffat.

Arran del seu matrimoni a Autora Bertrana se li presentà l'oportunitat
d'experimentar literàriament de forma més intensa, posant per escrit i publicant a
partir de la dècada dels anys 30 els relats de les seves experiències viatgeres, que
tingueren notable èxit i la consagraren com a columnista als mitjans de comunicació
i escriptora, sobretot amb la publicació de Paradisos Oceànics el 1930. Precisament,
la bona acollida de públic i de crítica es deu a la seva habilitat amb la ploma però
part important ho és també l'esnobisme dels seus relats, sent l'experiència real de
molts indrets del Planeta (Àsia sobretot) on no gaire gent tenia oportunitat de
viatjar.

Aurora Bertrana, esnob, libertària, feminista i progressista i per tant, compromesa
cívicament amb els valors de la Catalunya republicana, la marcà profundament la
il·lusió que s'obrí amb la proclamació de la II República. Així doncs, durant aquest
període continuà ben relacionada amb la intel·lectualitat barcelonina i catalana
molta de la qual conegué des de ben jove per incursió del seu pare. Participà de la
vida cultural i també política encara que de forma breu, essent candidata al Congrés
dels Diputats per Esquerra Republicana de Catalunya en les eleccions de 1933, del
qual no sortí elegida. Amb l'adveniment de la guerra, col·laborà amb medis com
Companya pertanyent al PSUC.

Producció literària: Paradisos Oceànics (1930), Peikea, princesa caníbal i altres
contes oceànics (1934), L'illa perduda (1935), El Marroc sensual i fantàstic (1936),
Edelweiss (1937), Camins de somni (1955), Tres presoners (1957), Entre dos
silencis (1958), La nimfa d'argila (1960), Oviri i sis narracions més (1965), Vent de
grop (1967) i , Memòries fins el 1935 (1973) i Memòries de 1935 i fins al retorn a
Catalunya (1975).

Exiliada a partir de 1939, hagué de sobreviure durant la II Guerra Mundial amb
dificultats. Retornà però finalment, l'any 1949. Morí a Berga l'any 1974, havent
tingut la oportunitat de pertànyer al jurat dels Premis Prudenci Bertrana. És a dir,
visqué per veure rehabilitada la memòria del pare i reivindicar la seva contribució a
les lletres catalanes.

Places

Legal status

Functions, occupations and activities

Mandates/sources of authority

Internal structures/genealogy

Prudenci Bertrana és el pare de la també escriptora Aurora Bertrana

General context

Relationships area

Control area

Description identifier

SMP

Institution identifier

Rules and/or conventions used

Status

Level of detail

Dates of creation, revision and deletion

Language(s)

Script(s)

Sources

Maintenance notes