El 3 de juny de 1888 es va posar la primera pedra per a la construcció del l’edifici, però es va inaugurar setze anys després.
Per a dur terme el projecte es va crear una Junta de Construcció. Les despeses van anar a càrrec de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. El penalista i magistrat de l’Audiència de Barcelona Pere Armengol i Cornet (1837-1896) va ser l’ànima d’aquella Junta i el teòric del nou sistema penitenciari implantat a la Model. L’advocat Ramon Albó i Martí (1872-1955), seguidor d’Armengol, va pronunciar el discurs d’inauguració del centre i va elaborar el primer reglament aprovat per la Junta Local de Presons. En van ser els arquitectes Salvador Vinyals i Sabater (1847-1926) i JosepDomènech iEstapà (1858-1917).
Tot i que amb els anys l’edifici de la Model ha sofert diverses reformes, l’estructura bàsica no s’ha modificat. Encara manté els trets inicials més singulars: l’estructura radial de les galeries i els grans rosetons que permeten una il·luminació natural. Després de cent anys de funcionament, es preveu el trasllat del centre penitenciari a una nova seu; tanmateix es vol conservar l’edifici, considerat de valor arquitectònic, destinant-lo a altres usos socials.
Published
Final
ABC
Es tracta de la documentació del productor principal de fons, el Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona. La seva documentació constitueix un subfons a part per tal de diferenciar-la de la documentació d’altres
presons que la Model va acumular al llarg dels anys d’acord amb les seves atribucions.
Dels inicis fins els anys 30 bàsicament és conserven llibres de comptabilitat i control dels recursos materials i econòmics (diaris, majors, comptes d’obligacions, de valors, de medicaments, etc.) i llibres de l’Economat (diaris, comptes generals, comptes d’alimentació i aigua potable, etc.).
De la GuerraCivil, hi ha la sèrie d’expedients personals d’interns (amb més de 13.000) i alguns llibres de comptabilitat general del centre i de l’Economat.
Del Franquisme i la transició (1939-1984) la documentació és abundant i variada, i permet documentar gairebé totes les funcions i activitats del centre: tasques directives, gestió del funcionariat, gestió dels recursosmaterials i econòmics, administració de l’economat, control dels interns i del seu patrimoni, tasques de rehabilitació i assistència sanitària.
De l’etapa actual, a partir del 1984, quan laModel passa a dependre de la Generalitat, només ha ingressat la documentació avaluada de conservació permanent, és a dir, els expedients personals d’interns tancats
definitivament.
Pel que fa a les provinences, la documentació s’ha dividit segons el lloc on es va generar:
2.0 – Presó Model (seu central)
2.1 – Annex Palau de les Missions
2.2 – Annex Poble Nou
2.3 – Annex Sant Elies
2.4 – Colònia penitenciària de Barcelona
2.5 – Colònia penitenciària de Viella
2.6 – Destacament de Sant Sadurní d’Anoia.
Pel que fa a la classificació de la documentació, és aplicable el quadre de classificació funcional comú a tot el fons.
La documentació sobre retenció i custòdia dels interns és la més voluminosa, tant del subfons com de tot el fons sencer. És el testimoni d’una funció específica que mai no ha deixat de fer el
centre: el control dels presos. Les tipologies documentals més habituals per dur a terme aquest control són: els fitxers (fitxes amb dades identificatives bàsiques, fitxes dactilogràfiques), els llibres de registre per diferents conceptes (registres d’altes i baixes, registres de moviments per galeries, registres de sortides per a judicis o serveis, etc.) i
els expedients personals on consta l’historial de l’intern. També s’enregistra la comunicació dels interns amb l’exterior (sobretot amb advocats i jutges) o amb les autoritats del centre (a qui presenten instàncies, sol·licituds i queixes).
Aquest grup de sèries es subdivideix en:
5.1. Identificació
5.2. Expedients d’interns
5.2.1. Expedients personals dels interns
5.2.2. Relacions d’interns en edat militar
5.2.3. Agendes de tramitació d’expedients
5.3. Moviment d’interns
5.4. Control dels interns
5.5. Recompenses i sancions
5.6. Comunicacions dels interns
Cada expedient conté un full d’incidències on consten les entrades i sortides del centre penitenciari. La informació que s’hi recull permet comptabilitzar el temps d’empresonament. En el cas dels presos polítics del franquisme, aquestes dades serveixen per acreditar el temps d’estada a la presó i sol·licitar la corresponent indemnització. Entre1988 i 1992 es van ordenar i arxivar adequadament els expedients
de 1936 a 1960 (Vegeu l’expedient de tractament del fons).
És la sèrie més voluminosa d’aquest subfons, com també ho és de tot el fons. No s’han conservat els expedients anteriors al 1936, però, a par tir d’aquesta data i fins l’actualitat, la sèrie es conserva gairebé íntegrament.
Es calculen uns 13.000 expedients de 1936 a 1939, uns 187.000 entre 1939 a 1977 i uns 50.000 a partir dels anys 80. Inclou presos comuns i polítics, des de la Guerra Civil fins a l’actualitat. Alguns són molt coneguts.
Cal tenir en compte que quan una persona és traslladada d’un centre penitenciari a un altre, l’expedient viatja amb el pres. Per aquest motiu, la sèrie no conserva tots els expedients de les persones que han passat per la Model, sinó només els expedients de tots aquells que van liqui-
dar la pena de reclusió en aquest establiment, ja fos per defunció, per haver obtingut la llibertat o per un altre motiu.
Són expedients molt reglats. Habitualment,recullen les dades següents:
1) dades d’identificació personal (nom i cognoms, lloc de naixement i de residència, nom dels pares, edat, estat civil, nombre de fills, formació, professió); 2) dades processals i penals (jurat, delicte, condemna); i 3) dades penitenciàries (data d’ingrés i de sortida, incidències durant
l’estada, liquidació de la condemna).
Pel que fa als tipus de documents, els més habituals són: full de filiació; full de vicissituds; ordres, comunicacions i oficis entre les autoritats judicials i penitenciàries; diligències per llibertat condicional o per execució. Poden, a més, contenir còpia de les sentències, instàncies de l’intern o d’advocats, autoritzacions de trasllats o per rebre visites, entre d’altres.
A efectes d’arxiu, entre 1939 i 1975, quan l’expedient era donat de baixa, es posava una B majúscula a la coberta o al foli que encapçalava la documentació. I, si el motiu de la baixa era per execució, a més de la B també hi constava la paraula “EJECUTADO”.
Els expedients estan agrupats per períodes, tal i com es van transferir a l’ANC. Els de 1936 a 1939 i els de 1939 a 1960 estan ordenats alfabèticament, de manera que en una mateixa capsa es conserven expedients de lliure accés i expedients que encara són d’accés reservat d’acord amb els terminis que estableix la legislació vigent. Cal consultar cada expedient per saber la seva data de tancament, ja que a la coberta només hi consta la data d’obertura.
A partir de 1960, els expedients s’han ordenat numèricament. En aquest cas, també hi ha expedients de lliure accés i d’accés reservat en una mateixa capsa, tanmateix a la relació de transferència lliurada per la Presó Model a l’ANC figura la data d’obertura i de tancament de cada expedient, a partir de la qual es pot establir la data de lliure accés.
Documentació de conservació permanent en aplicació de la Taula d’Avaluació Documental codi 452.
Es preveu nous increments a mesura que es donin de baixa els expedients. Els expedients tancats que es poden transferir són els que han causat baixa per defunció i els que són baixa per llibertat i sense reobertures administratives des de fa més de setze anys.
Per als expedients de lliure accés de menys de 50 anys des de la data de tancament, cal signar un compromís de no difondre les dades sobre altres presos que puguin sortir esmentats a l’expedient, llevat que faci més de 25 anys de la seva mort o que autoritzin a fer-ho.
Existeix un catàleg informatitzat que descriu sumàriament els expedients de 1936 a 1939 i els generats a partir de 1960, però, per preservar el dret a la intimitat, aquest instrument de descripció no és a l’abast dels usuaris. Carme Palacín va fer la descripció informatitzada dels expedients de 1936 a 1939. La descripció dels expedients posteriors a 1960 ha estat transferida informàticament per l’Oficina de Règim del centre penitenciari i, posteriorment, Maria Utgés n’ha fet la migració al sistema informàtic de l’ANC. Són en curs de catalogació els expedients de 1939 a 1960. Excepcionalment, per a alguns expedients de presos singulars s’ha fet una catalogació detallada i, a més, s’han descrit un per un tots els documents que en formen part. Es tracta d’expedients de lliure accés que s’han reproduït i s’ofereixen a la consulta en un suport de substitució.
Dades d’identificació personal
Lloc i data de naixement: Barcelona, 30.5.1948
Lloc de residència: Barcelona
Nom del pare: Joaquim / Nom de la mare: Immaculada
Antecedents: membre del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL)
Dades processals i penals
Delicte: atracament a mà armada amb homicidi/ activitats subversives i terrorisme.
Jurisdicció: de civil (Jutjat d’Instrucció núm. 21 de Barcelona) passa a militar (Jutjat Militar Permanent núm. 3 de la Capitania General de la 4a Regió Militar)
Tipus de procediment: consell de guerra, causa ordinària núm. 106-IV-73.
Condemna: pena de mort.
Dades penitenciàries
Data d’ingrés: 2.10.1973 / Edat: 25 anys
Expedient núm. 76.890 / Baixa: executat el 2.3.1974
Els documents d’aquest expedient estan molt formalitzats amb segells, diligències i signatures. Entre d’altres conté: un formulari d’instància al director de la presó manuscrit i signat per Puig Antich, una còpia del dictamen decret de la Capitania Militar de la 4ª Regió donant instruccions per aplicar la sentència del Consell Suprem de Justícia Militar que el va condemnar a mort, i una relació de les seves darreres pertinences (llibres i objectes).
D’un total de 42 folis, n’hi ha 35 de foliats. Els extractes anotats en el full de vicissituds remeten a aquesta foliació.
Segons consta a la relació de transferència, ingressa el 20.6.2001 per a la seva restauració, però s’enregistra amb els expedients transferits el novembre de 2002 (registre d’ingrés 1632).
Entre novembre de 2003 i abril de 2004, l’expedient va formar part de l’exposició temporal del Museu d’Història de Catalunya Les Presons de Franco.
Reproducció en microfilm per a la consulta a l’ANC.
A l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer es conserven dos procediments per causa ordinària contra Salvador Puig Antich.
Hi ha 15 extractes d’incidències durant el període de reclusió. El primer correspon al dia de l’ingrés i l’últim al dia en què, després de la mort del pres, lliuren les seves pertinences als seus familiars.
Només hi ha 4 pàgines escrites.