Verdaguer Santaló, Jacint

Persoa

Verdaguer Santaló, Jacint

1845-1902

Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles (Osona) el 17 de
maig de 1845 i va morir a Vallvidrera (Barcelona) el 10 de juny de
1902. Va ser un poeta romàntic de la Renaixença del català com a
llengua literària.
Fill d’uns pagesos modests (el pare era mestre de cases i pagès)
que van tenir vuit fills. Des de la infància, el nen va ser orientat,
especialment per una mare profundament religiosa, cap als estudis
eclesiàstics. Verdaguer entrà el 1855 al seminari de Vic, i ja, a vint
anys, guanyà els primers premis als jocs florals. El 1863 es va
instal·lar en una masia de Sant Martí de Riudeperes (actualment
Calldetenes), on, a canvi de manutenció, combinava la feina
d'estudiant amb la tasca de mosso i mestre del minyons de la casa.
Durant aquesta etapa Verdaguer començà a escriure les seves
primeres obres de temàtica patriòtica i històrica.
Des del 1865, Verdaguer participà en els Jocs Florals de Barcelona.
El 1870 rebé els ordes sagrats a Vic, i fou destinat vicari a una
petita parròquia rural, Vinyoles d’Orís (Osona), on treballà
en L’Atlàntida. Malalt de gravetat per culpa de dolors cefàlics, deixà
Vinyoles i, per recuperar-se, el 1874 entrà de capellà a la
Companyia Transatlàntica, on recuperà del tot la salut. Entre els
anys 1877 i 1893, residí al palau dels marquesos de Comillas de
Barcelona (anomenat Palau Moja), propietaris de la Transatlàntica,
com a capellà de la família i, des del 1883, com a almoiner. El 1877
el jurat dels Jocs Florals li concedí el premi extraordinari de la
Diputació de Barcelona pel poema L'Atlàntida. Tres anys més tard
Verdaguer fou proclamat Mestre en Gai Saber.
A quaranta anys, però, sofrí un profund trasbalsament espiritual que
el dugué a bolcar-se en activitats considerades poc ortodoxes, com
la pràctica d'exorcismes. Una girada tan radical no fou entesa pel
marquès de Comillas ni per les autoritats eclesiàstiques, que, amb
un diagnòstic de follia, l’allunyaren de Barcelona. A la Gleva
(Osona), on el mig confinaren, passà dos anys fins que, a mitjan
1895, fugí a Barcelona, on li foren suspeses les llicències de dir
missa a petició del bisbe de Vic.
El 1898, el bisbe de Vic va acceptar un document de disculpa de
Verdaguer i li retornà les llicències sacerdotals. Un cop rehabilitat,
els seus darrers anys els va passar de beneficiat de l’església de
Betlem, de Barcelona. El 1902, els metges li van diagnosticar
tuberculosi. Llavors, Verdaguer va traslladar-se a una finca de
Vallvidrera coneguda com a Quinta Joana (Vil·la Joana). Allí, hi
esperava trobar el repòs necessari per a la seva salut, però va morir
el 10 de juny d'aquell mateix any.

ESAGED