Família Sedó

Familia

Família Sedó

1842-1952

La família Sedó té el seu origen en la ciutat de Reus, en aquesta localitat destaquen per les seves activitats industrials, on funden diverses empreses industrials. La família inicia la seva preeminència amb la figura d’Antoni Sedó i Pàmies, nascut a Reus el 1842, mort a Barcelona el 1902, fou director de la sucursal de Reus del Banco Hipotecario Español General de Crédito i dirigí diverses empreses. El 1867 fundà a Madrid l'empresa comercial de llanes Sedó y Bañolas i fundà el diari “La bandera proteccionista”. El 1879 va dirigir la fàbrica J. Puig i Cia d'Esparraguera, on hi fundà la Colònia Sedó i fundà la primera hidroelèctrica de Catalunya. El 1877 fou membre del Foment de la Producció Nacional i després del Foment del Treball Nacional. Políticament, durant el sexenni democràtic treballà per a la restauració borbònica. El 1873 hagué d'exiliar-se i el 1874 fou arrestat a Barcelona. Fou escollit diputat del Partit Liberal Conservador per Sant Feliu de Llobregat a les eleccions generals espanyoles de 1876, 1879 i 1884, i per Terrassa a les eleccions generals espanyoles de 1891. El 1883 fundà el Cercle Conservador Liberal de Barcelona, però el 1885 seguí l'escissió de Romero Robledo i fou nomenat senador vitalici. A la seva mort el seu fill hereta les seves activitats econòmiques i polítiques, Luis A. Sedó i Guichard nascut a Madrid en 1873 i mort a Barcelona en 1952. S'encarregà de la fàbrica Manufacturas Sedó. Fou escollit diputat pel Partit Conservador pel districte de Sant Feliu de Llobregat a les eleccions generals espanyoles de 1899. Posteriorment defensà els interessos econòmics de la Lliga Regionalista i el 1912 fou assessor econòmic de José Canalejas i Méndez. Participà en les comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l'estudi del futur estatut d'autonomia de Catalunya de 1913 i 1918. Després de la vaga general de 1917 fou un dels empresaris que va promoure la Comissió Mixta per a la resolució dels problemes socials de Barcelona el 1919. Fou president de Foment del Treball Nacional el 1911, de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (1912-1914 i 1918-1921), senador (1914-1922) i governador del Banc d'Espanya d'agost de 1921 a març de 1922. El seu fill, Alfredo Sedó Peris-Mencheta, nascut a Barcelona el 1901 i mort a la mateixa ciutat el 1983, va continuar les activitats familiars. Va ser director de les empreses familiars en les que destaca Manufactures Sedó S.A.. Políticament va ser vinculat al Partit Republicà Radical, fou director general de comerç del primer govern Lerroux i sotssecretari de treball al segon. Entre l’abril i el desembre del 1935 fou conseller de la Generalitat de Catalunya, primer d’economia i agricultura i després també de finances.