Àrea d'identificació
Tipus d'entitat
Família
Forma(es) autoritzada(es) del nom
Brusi, Família
Forma(es) paral·lela(es) del nom
- Casa Brusi
Forma(es) normalitzada(es) del nom, d'acord a altres regles
Altra(es) forma(es) del nom
Identificadors per a organismes
Àrea de descripció
Dates d'existència
1532-2004
Història de la institució
La família Brusi és originària d’Agullana (Alt Empordà, Girona), des d’on Carles Brusi i Raymunda Mirabent es van traslladar a Barcelona a mitjans del segle XVIII.
El retorn de l'absolutisme amb Ferran VII al 1814 atorgava a Antoni Brusi i Mirabent el privilegi exclusiu d'editar el Diario de Barcelona pels serveis d'impremta prestats durant l'ocupació francesa, tot i que el privilegi va ser concedit inicialment al 1792 a l'afrancesat Pedro Pablo Hussón.
L'activitat d'Antoni Brusi i Mirabent i la de la seva esposa Eulàlia Ferrer i Montserrat es va centrar, bàsicament, en consolidar la preeminència del diari i posicionar-lo dintre de les altes capes de la societat.
El successor d'Antoni Brusi i Mirabent i de Eulàlia Ferrer i Montserrat va ser Antoni Brusi i Ferrer, qui comptava amb una àmplia formació i molts contactes internacionals, fet que el va fer convertir-se en el màxim exponent del Diario de Barcelona. A més de dirigir el diari i la impremta amb eficàcia, va incloure al diari molt contingut polític i social, posicionant-lo d’aquesta manera en multitud de temes. Al 1875, degut a la seva col·laboració durant la restauració borbònica, va rebre el títol de Marquès de Casa Brusi.
Va morir a l’any 1878 i el diari va quedar en mans del seu fill, Antonio María Brusi Mataró, però la mort d'aquest al 1887 i la joventut de la seva hereva Maria Josefa Brusi García van portar al seu germà, José Antonio Brusi Mataró, al capdavant del Diario de Barcelona.
José Antonio Brusi Mataró també va assumir la tutoria de la seva neboda, Maria Josefa Brusi García, i degut a les desavinences entre els dos, al 1905 José Antonio va ser fet fora del diari.
Entre el 1905 i el 1923 el Diario de Barcelona estava en les mans de Maria Josefa Brusi García i del seu marit, el militar Juan Elías de Molins, tot i que van haver de cedir l’edició del diari a la Editorial Barcelona a causa de les quantioses pèrdues econòmiques que el diari comportava.
El retorn de l'absolutisme amb Ferran VII al 1814 atorgava a Antoni Brusi i Mirabent el privilegi exclusiu d'editar el Diario de Barcelona pels serveis d'impremta prestats durant l'ocupació francesa, tot i que el privilegi va ser concedit inicialment al 1792 a l'afrancesat Pedro Pablo Hussón.
L'activitat d'Antoni Brusi i Mirabent i la de la seva esposa Eulàlia Ferrer i Montserrat es va centrar, bàsicament, en consolidar la preeminència del diari i posicionar-lo dintre de les altes capes de la societat.
El successor d'Antoni Brusi i Mirabent i de Eulàlia Ferrer i Montserrat va ser Antoni Brusi i Ferrer, qui comptava amb una àmplia formació i molts contactes internacionals, fet que el va fer convertir-se en el màxim exponent del Diario de Barcelona. A més de dirigir el diari i la impremta amb eficàcia, va incloure al diari molt contingut polític i social, posicionant-lo d’aquesta manera en multitud de temes. Al 1875, degut a la seva col·laboració durant la restauració borbònica, va rebre el títol de Marquès de Casa Brusi.
Va morir a l’any 1878 i el diari va quedar en mans del seu fill, Antonio María Brusi Mataró, però la mort d'aquest al 1887 i la joventut de la seva hereva Maria Josefa Brusi García van portar al seu germà, José Antonio Brusi Mataró, al capdavant del Diario de Barcelona.
José Antonio Brusi Mataró també va assumir la tutoria de la seva neboda, Maria Josefa Brusi García, i degut a les desavinences entre els dos, al 1905 José Antonio va ser fet fora del diari.
Entre el 1905 i el 1923 el Diario de Barcelona estava en les mans de Maria Josefa Brusi García i del seu marit, el militar Juan Elías de Molins, tot i que van haver de cedir l’edició del diari a la Editorial Barcelona a causa de les quantioses pèrdues econòmiques que el diari comportava.
Llocs
Estatus jurídic
Funcions, ocupacions i activitats
Atribucions/Fonts legals
Estructura interna/genealogia
Context general
Àrea de relacions
Àrea de control
Identificador de la descripció
Brusi